dilluns, 29 de gener de 2018

Bítem (Lledó, Rubí, Xabalinera) i Argilers


Diumenge, fem una local... més o menys, perquè 60km són uns quants.
Volem veure la nova senda per la zona de Bítem la xabalinera i decidim sortir d'Amposta...(Camarles alguns) per pujar a la zona dels ventiladors.
Sortim d'Amposta Lluís i jo, engaxem a Ramon a Pavistamp i pugem per Ranchero per trobar-mos amb la ramerada de Camarlencs avui ;)





Per anar ràpids, i poder fer tota la ruta, anem directes pel Camí de Ranchero en cerca de la font de gràcia i pujar per l'anomenada pista de la Guerra, un cop dalt enllaçarem en part tres de les bones de Bítem.

Primer tram de la de Lledó, ràpid i sense dificultat, tot i estar una mica banyada de les pluges el divendres.
Segon tram Rubí, amb el seu crestall i baixada fins a la Bassa, està espectacular i el gaudim tots, allí parem a esmorzar i comentar la jugada, avui el terreny està immillorable. 
Un cop deixem Rubí, a la bifurcació a l'esquerra fem la nova, la Xabalinera, senda que considerarem senzilla tècnicament, molt treballada i arreglada pels companys bitemeros, alguna corba difícil al principi i res més. Al Barranc agafem la bifa l'esquerra per acabar un tram de senda diferent i remuntar fins als tarongers que ens portaran al canal.
Tram "senderil" fet, emprenem el canal i travessem Tortosa per ara fer un altre tram xalador. Pugem per l'Ardiaca per travessar el GR i anar a buscar la senda nova dels Argilers (que ens presentava Carlos Carles a la QDD) i que dóna al fons del Barranc dels Argilers, també amb molt de grip avui i el fons del barranc net del canyar.
Bona sortida que amenitzem a l'Aldea amb una cerveseta com és costum a Montbike ;)

Nando

diumenge, 21 de gener de 2018

La Pica (11ena edició)


Un any més... i van 11.
Crec que em permetreu unes línies personals, i són per comentar, que 11 són les cròniques que he fet d'aquesta sortida, no puc afegir moltes coses, però m'agrada veure les fotos dels qui anem i veure com passen els anys i alguns repeteixen, altres no, però sempre tots surten dient que l'any següent "a tornar-hi", això vol dir, que aquesta marxa continua agradant i no és per menys.


Jo mateix, amb un problema a la vista, he estat a punt de ser baixa, però no em podia perdre continuar sent dels pocs.. Potser quedem 40, que han fet totes les edicions, i com sempre, fent-la amb els companys, amb ambient de sortida i no de cursa, tot i que sempre dónes més del que pots, i l'última pujada et marquen les rampes.
Destacar el vent que ha fet la primera part molt dura, i s'ha notat en el ritme per poder afrontar Miramar, així i tot, contents i el grupet nostre Marc, Miquel, Ramon i jo hem anat prou junts, amb bromes, ara estira un, ara l'altre i xalant en les bones sendes, encara més enguany amb cap tap, i això que algun sender tenia nivellet.


Després de la pujada dels tambors hem agafat els quatre la senda de baixada i allí Miquel a tingut una forta caiguda, on finalment s'ha trencat una costella.... vinga ànims, sabem que això és dolorós i llarg, però en quatre dies et tenim fent-mos els boníssims vídeos (gràcies com sempre Miquel!!!)

Tampoc en aquesta ocasió, tot i la lesió ha deixat de fer-lo.

Bé, bon grupet Montbiker, com sempre, que hem tingut gent a full, com RubenDieguitoManu, Sergi, Enric, Alex... no em deixo ningú crec... felicitats a tots.

Nando

diumenge, 14 de gener de 2018

St Domènec, Vallibona, La Creu, Bel, Borja


Sortida de les de Port, de les bones clar, on tenim de tot, fortes i llargues pujades, senders, i sense amagar-mos, algun tram d'espellar bici, i més, si el biker no li queden cavalls per afrontar-ho.

Primer donar les gràcies a Mauro i Paco, per compartir aquesta nova ruta que per nosaltres és nova.



Sortim per recomanació de Paco, de l'ermita de Sant Domingo, el motiu, deixar el tram més complicat pel final, i no fer més dura encara la ruta, la veritat un encert.
Aquesta ermita, alberg o similar es troba a la carretera entre Rossell i Vallibona, al km 12 direcció Vallibona, arribem puntuals a les 8.15 on ens trobem en Mauro i els companys, per repetir la volta, bona senyal que val la pena ;)
Emprenem la primera senda i camí en baixada fins al riu Cérvol, i anirem seguint aquest camí per evitar la major part de la carretera direcció Vallibona, zona entretinguda de puja baixa per escalfar.
Ara, travessem la carretera per fer la llarga pujada direcció Castell de Cabres, deixem Vallibona a l'esquerra.. alguns ja volien fer parada.. però, continuem la llarga pujada de pista fins a l'encreuament que ens portaria al Mas de Cinfores, són fins aquí 20km de pràcticament tot pujada, esmorzem de peu, ja que està nevant, i la veritat, fa bastant de fred.
La sortida passa ara als trams de senda, la primera, la Creu, aquesta l'havíem fet una vegada en sentit contrari de pujada i evidentment en aquest sentit és molt més agraïda, només té al principi una petita remuntada molt dura... alguns ja fem els primers peus.
video de Miquel!

Després, enganxem el Coll de Xumadors, on també fem el PR a Bel en direcció contraria a l'habitual, i molt xalador
Hem encadenat pràcticament 8km de senders fàcils, però, molt divertits. Teníem previst poder arribar a Bel, tal com està al track, però anem molt bé de temps, i podem acabar la ruta a bona hora, i fer la cerveseta artesana Sant Domingo, així que emprenem els senders nous.
Aquesta és la part nova per nosaltres, dos senders enllaçats amb dues fortes pujades. El primer tram espectacular, ràpid i amb poca complicació, fem una petita baixada per encara la primera pujada pel mateix sender i després la bona senda fins al Barranc de la Borja, on comença la pujada per sender a la dreta, per arribar al Mas de Borja, fotos i continuem en forta pujada per coronar a la Font del mateix nom.
Aquesta raconada és impressionant i fins i tot té algun arbre peculiar, on també fem foto per fer més distreta la pujada.


Últim sender de baixada, per arribar a un final de pista en baixada fins St Domingo de nou, on fem l'esperada cervesa!!
Sense dubte, repetirem aquesta bona volta, que amb aquests senders nets i de nivell moderat, permeten que tots tinguem el nostre moment de glòria... ara si... també, si no et reserves, les dues pujades últimes és podem fer llargues i a peu.




(Nando)