dimarts, 21 de juliol de 2015

Pedals del PedraForca


Enguany teníem previstos uns altres Pedals, els del país basc, però, compromisos i feina ens obliguen a cancel·lar-los, al final, trobem i recordem als companys de l'Aldea que ens van comentar que l'any passat feien els del Pedraforca, uns pedals de 2 dies que ens recomanen i que finalment fem.



El divendres sortim PacoAdanLluis i jo direcció Gósol on faríem nit per aclimatar el cos a l'altura 1500 mts de partida que perdríem en pocs moments. Anem en cerca de la fresqueta del Pirineu però em penso que enguany no ha arribat, calda com aquí, només a la nit pots dormir una mica millor.



Dissabte: Gósol - Tuixent



El primer dia serà el dur, 68km i 2400+ per davant, com sempre pensant que tenim tot el dia i que no hi ha pressa, però collons quin estofat.



La primera part és un "sube-baja" amb un parell de pujades importants i una senda i pista molt trencada que ens portarà fins l'esperat Chill-out que ens comentava la noia dels pedals el divendres, Cal Blanc on fem una coca-cola i descansem una mica al singular indret jajajaja.





Després pujada fins a 1800+ per després baixar per pista i senda fins a La Coma, punt més baix de la ruta on parem agafar una mica de forces i refrescar-mos de la calor insuportable que fa. Ens trobem amb l'altre grup que sempre ens trobem al bar jajaja.




S'ha fet la una del migdia i ens quedem 1200 metres de pujada continua, primer amb una forta pista de pujada i després senda fins a entrar en la urbanització de les pistes de Port del Comte. Parem a l'asfalt, jo ja vaig cadàver total i ells tampoc tiren coets, així que parem al refugi de l'estació a fer un plat de macarrons que senten a gloria i un cafè per remontar.





Són les 16 i ens quedem 500 positius, comencem per dins de les pistes... pujada infernal, sort que després suavitza molt i molt per arribar al pas d'Estivella a 2191 metres d'altitud, si no morim en l'intent, de fet, del grup de 10 que fan la ruta fins Tuixent com nosaltres, 7 avorten i marxem directes fins Tuixent per pista, la calor crec que ha estat el principal factor.





Ara queda baixar i descartem qualsevol de les alternatives que teníem mirades, amenaça turmenta i estem molt alts, primera part per pista i asfalt de l'estació de Tuixent, fins a agafar el GR que en senda i molt pendent ens fa gaudir a tope fins a arribar al Poble.



Crec, i segur que la memòria em fa oblidar altres "trompades", que aquesta etapa dels Pedals és de les més dures que recordo, ni el Triador als Pedals de Foc ni d'altres en aquest desnivell positiu les recordo en tant de sofriment. Però la recompensa, és la de sempre, les endomorfines aquestes que diuen deuen ser jajajaja... o les volls o la xarreta en els companys 



A Cal Gabriel ens atenen de cine, lloc peculiar i amb uns hostes atents, tal com ens havien avisat, sopar normal amb poca varietat, però un gran esmorzar, per encara la segona etapa.



Diumenge: Tuixent - Gósol



Etapa de tràmit pensàvem, per arribar, com sempre, prompte, però la cosa no serà així.



Comencem, baixant per pista, té el seu encant, ja que en part és com una senda fins el Moli de Fórnols, on comencem la primera pujada del dia, passant per Fórnols i Cornellana dos pobles típics de Pirineu, al segon sense bar.... arggggg comencem bé, parem a fer barreta i aigua a la Font.. Això serà dur.





Després, ens queda la llarga pujada fins a Coll de Jovell a 1760+, un grupet ens diu que ens quedem sobre 3 horetes, així que tenim clar, que arribarem a hora de dinar, un cop d'alt parem a agafar aire i... Òstia, un PR remarcat de GR ummmmmmmmm... mirem el mapa, corbes de nivell descendents i dóna al final de la pista que baixem... ullets d'alegria i ens llancem. Bona sendera amb trams de 10 i algun una mica tapat però molt recomanable, cosa que diem a l'arribada als organitzadors.




Ens trobem amb la volta cicloturista la Ruta Minera i parem a l'avituallament a la Josa del Cadí, a veure a les feres de la road, per poc, no veiem al Montbiker Juanma, i emprenem en direcció contraria la pujada al Coll de Josa on ja veiem Tuixent, baixada, és clar, pel mateix GR que havíem deixat, amb un principi no massa ciclable, però que, després millora per deixar-mos al mateix poble en senda.





Dinarem, carreguem i cap a casa.





Uns altres pedals a la saca, i en van 4. Segur, que l'any que bé no se'ns escapen els Enkarterriko Pedalak.




(Nando)

Les fotos de Lluis aquí....