dimecres, 21 de maig de 2014

Endu-Bitem


Aquí vos deixo la mega esperada crònica de Carrete al natural, tot i que sabem a passat pel corrector/traductor fijo..... ;)

Bueno companys, lo dia 18-05-2014 sembla una data molt normal, però no ho és, Endu-Bítem, si ho separem, Endu, sona a induir, traga, apreta que m’astrenes,  i Bítem, que puc dir de Bitem, territori salvatge, pedres, costes, vegetació, dur molt dur, però noi, el circuit trobo que el fan tan bonic i apassionat, del verbo passió, que quan la probes, t’enganxa.  Bitem la comparo com aquells bous marracos, que paren al mig de la plaça, i te miren vulguen dir...”vine, vine” i quan estàs a tiro, pum! o pip pip pip, que vull dir en això, que Bítem es una passada, però no vaigues de listo que pot fer-te mal.

Bítem la coneixíem per un amic que mos va portar fa molts anys, tampoc tans, però segur que cinc o sis, lo temps passa enseguida. Per a natros era una cita pendent una vegada al any...anar a Bitem i sobretot quan a la zona feia vent perquè allí dalt ni una gota tu!
La gent de la colla del Montaspre, van pensar que Bítem, estava preparada per a fer un descens d’enduro, i quanta raó tenien...tenen gent entesa en la matèria i territori i molta il·lusió i afició, perquè allí d’alt n’hi ha molta de gent que els hi va el mon de l’enduro, i mira per a on, no només van pensar en la Endu-Bítem, sinó que damunt van fer que fos puntua ble per a la copa catalana, vaiga passada! La gent de Bitem es com les muntanyes d’alli dalt, mont aspre, lo moret, etc, dur, exigent i competent.


Natros veiem que u preparaven, però jo, ni pensaments d’apuntar-me, perquè si que es veritat que hi anava a entrenar, però claro, la copa catalana i tot aixó, jo dic...”antaidanar jo” i també per no prendre-li  lo lloc a algú que s’ho mereixes més que jo, però bueno, en totes les famílies hi ha algú que la lia, i com si la va liar lo nostre a mic Barberá!! I jo que me’n alegro que la lies! Ell ho va encendre tot, (com sempre) quan anava dient per lo guachapi...”Jo ja estic apuntat”, i encenent la penya, després lo presi dels jabalins, opel (David)també apuntats, Carlos Carles també, i jo, encès en llama...mecàgon! però aquí que passa? después Adam també s’apunta, mareeee , al final...a la merda! jo també m’apunto i que sigue lo que deu vulgue, i truco a Fofo i també s’encén en llama, mira si el vam encendre que no se ho va pensar dos vegades a apuntar-se. Oscar que es va apuntar a última hora (ells es del USB) este noi... una fletxa, un nivell bestial! Ja tenim l’equipo, vaiga equipo! toti veteranos menos Adam, que té bastant coneixement,____ no hauríem ni en el millor dels casos, trobat un equip més bo, ni en més bona gent, entesos en la matèria i molt bons jans, i humilds, perquè jo, sen lo més fruixet en diferència, mai ni una carada, ni exigència, ni presió, ni rés, tot de bon rotllo, als entrenos molts de consells i apendre, molt positiu, estic molt content  que m’hagin deixat formar part del equipooooo!! Vam fer una cursa competitiva, sense averies, sense trompades, tot rodat, bé o molt bé, en bona companyia i sanos i salvos, perquè no era gens fàcil, però u vam aconseguir, bueno, jo vaig fer més d’un peu, vaig passar de llerg més d’una vegada, però al final al puesto toti junts!


De la cursa vull dir que es una passada, molt exigent, era una cosa que no havia fet mai i vaiga fliplada! cinc baixades espectaculars, a ver com vos u explicaria..au anat a Port Aventura? pos mira...la primera es com Furius Baco però conduint tu, lo del moret és com el Dragon Khan però en lo recorregut més llerg que te cagues!, les atres l’Estampida, i tot això en lo cap dins d’un casco de moto que sens la teua respiració en dolby sorround, los ulls que me surtien de la bisera, vaiga puijadetes decoret, si m’hagueren mirat la presió, li trenco la màquina!
Quan vaig arribar al primer T1, per cert més justos de temps que justos, mareee, lo casco, les ulleres, los guants mareee, la respiració dins del casco i el pip, pip, pip i lo crono..5..4..3..2..1..a toooope! Val a dir que les vaixades ja estaven molt trinxades, ja que el nostre equipo va sortir l’últim i claro, 240 bicis davant, imagineus les senderes, quin goig que feien, ja eren prou difícils, pos au que va!
Bueno no vull enrollar-me més, només dir-vos que és una experiència brutal, que u aconsello a tothom que pugue fer-la , te carrega d’energia a tope, sempre es diu que no t’has de morir mai sense haver anat en avió i en barco i  no sé que més...pos oblideus, lo que no t’has de deixar perdre es l’Endu-Bitem, lo Duextrem i bueno, i anar en barco també!

Pos ja sabeu lo que penso de la Endu-Bitem, dura, molt exigent també, espectacular com a experiència també, i que me ho vaig passar superbé. L’ organització a la altura a tots els trams, los cronos també molt bé, mira si estaven ben preparats que t’enviaven per correu electrònic el temps que t’havia costat lo recorregut. Excel·lent la gent del Montaspre.



Gràcies a tots els que us vau desplaçar hasta Bítem per animar-m’hos, que vau ser molts (i per la crítica també) i l’any que vé, més i més bonic (mosapegatpercaminar, gràcies) i que al club de Montbike hi ha molta gent que està preparada per a fer esta proba, en bon nivell i que l’any que vé els esperem, pip, pip, pip,...5..4..3..2..1..0


Nota: al recorregut van passar moltes coses, però maestro, com tu bé saps, lo que passa al camp de batalla allí es queda! Tots som equipo!!


Ah per cert VULL LA PUTA PEGATINA!!!!

(Carrete)