dilluns, 25 de març de 2013

Pujada a Bel i Estrets del Ballestar


El diumenge passat, repetim, no la ruta sinó els participants els mateixos cinc, Isaac, Rodri, Iban, Lluís i Nando, a fer una bona sortida pujant a Bel i baixant pels Estrets del Ballestar.
La ruta ja l'havíem fet l'octubre passat, però volien provar de pujar a Bel per algun altre lloc que no fos la carretera, després de molt indagar, preguntar i intentar treure alguna cosa en clar, ens decidim a pujar a Bel pel Barranc de Rosell, ne concret pel Barranc de Requena, senda que es veu a prop de la carretera en ocasions i que pareix ciclable.

Agrair a dhavitet (del Wikiloc) el seu track d'on confirmem que, almenys algú l'ha fet de pujada i el carreguem al gps.
Pujar per sendera té la seva part gratificant i la seva part dura, i conscients anem fent, en moltes parts, es prou cicable, però tot i estar en bona forma, (almenys alguns jejejeje), és difícil fer-ho tot.
La senda acaba, a 3 km d'arribar a Bel, al track teníem un altre tram per pista i senda, el fem però no és tant recomanable, al track que he penjat l'he llevat i continua per carretera.
A Bel, parem a esmorzar, i després en més ganes agafem el PR direcció el Ballestar per fer ja, la mateixa ruta de l'octubre, un cop fet el PR continuem per la pista fins arribar a l'esperada baixada per senda molt ràpida i fàcil fins el barranc dels Estrets.
Continuem després per l'empedrat i la senda de l'embasament, on gaudim de les escaletes i baixadors per arribar el les 4h previstes als cotxes.

Ara, toca, pasqua que lluny de ser setmana de descans s'estant preparant les clàssiques mega sortides dels cracks, de moment cal que mireu de contactar hi ha:

divendres: Amposta-Caro-Fredes-Amposta (Contacte, com no, estan pujar a Caro, Llorenç)
dissabte: pujada a Bel en bici de carretera. (Contacte Juanma)
diumenge-dilluns: dos dies (Amposta-Beseit-Amposta) (Contacte Lluis Garcia, cal reserva per dormir!!)



(Nando)


divendres, 22 de març de 2013

Ja tenim la Xallenger aquí!!!

Aquí teniu el cartell de la Xallenger 2013, proves a les que anualment acudim i organitzem, recordeu que l'abonament a totes les proves surt per 80€ i t'estalvies 36€ si les vols fer totes. A més de estar inscrit directament a totes les proves també enguany tidrem regals exclusius pels abonaments.

La prova de Riba-roja d'Ebre ja està aquí, les inscripcions estira'n obertes fins el 8 d'Abril, podeu accedir per:










dilluns, 18 de març de 2013

Roques Masmut i coves del Coratxar

El diumenge, tot i que pintava malament, ens encomanem a Sant Oratge.net, web meteorològica favorita del tio Lluís, per anar a Fredes, segons ells núvols alts i gens de pluja. Així a les 7:30h, 5 Montbikers, amb Isaac, Rodri, Iban, Lluís i un servidor Nando marxem amb les primeres gotes cap a l'aventura.


Anem pujant i la cosa pinta be, cada cop menys núvols i fins i tot solet a Fredes, esperem tenir més sort que la setmana passada i que les senderes no estiguen cobertes de rames i que no quedi gens de neu.
Sortim cap al Boixar per GR, algunes rames, però res comparat amb la setmana passada, fem el GR fins el Boixar on passem de llarg i continuem per carretera un tram i PR fins el Coratxar.
Passem el Bar de la plaça, el mirem de reüll però hem quedat que esmorzaríem a la Cova, tirem endavant i remuntem la Pista del Plans, no se jo molt bé perquè este nom, però..... fins arribar al repetidor d'antenes del poble on deixem les bicis i parem a la impressionant cova.


Lluís, gat vell en estes històries ja ens havia dit que agaféssim frontal però ni cas jajajajaja i seguint la llum del guia anem baixant fins arribar a la cavitat principal, foto i cap a fora a esmorzar. Vos recomano la visita (vos he penjat el track).
Després vindria la part més esperada el PR cap a PenyaRoja de Tastavins, senda que ja hem fet varis cops i que et porta en front de les Roques Masmut al Single de Sant Jaume, després de l'altra foto de rigor, continuem pel PR, part que no havíem fet mai, i que et deixa al fons de la pista PenyaRoja-Fredes, com ja enteneu que vull dir al fons, queda la pujada fins Fredes, tot i que no té desnivells importants i és prou agraïda, els quilòmetres i el desnivell acumulat ja pesa, i el fang suma un puntet més d'entreno.
Al final tornem al GR i Fredes amb 5 horetes de sortida exigent físicament, però d'aquelles que te fa sentir be, i no pensar ni el el temps, ni el fred, ni en la matinada, sinó en la bicicleta la muntanya i els companys!

(Nando)


Les fotos de Rodri aquí.....

El track aquí.....

dimecres, 13 de març de 2013

Senda del Peraire


El diumenge passat, decidim pujar de nou als Ports, a fet una setmana molt bona de temps i criem que podrem trobar en condicions les senderes proposades.


Ni més ni menys, que 18 Montbikers, ens trobem a l'embassament d'Ulldecona, en una setmana no pareix el mateix, per fer la sortida que ens portaria en un principi per la pista del Mangraner fins les Vallcaneres Altes i el Mas del Sargento per continuar pel GR fins prop de Fonferrera i pista del Peraire, on faríem la esperada senda que, si no m'equivoco, ningú dels que anàvem l'havia fet mai en Btt.
A les 9 i puntuals sortim per emprendre la llarga pujada per pista, i al poc ja comencem a trobar els primers impediments, aigua i més aigua que ens fa banyar-nos els peus o les muntures a gust del consumidor.
Però a mesura que anem pujant anem trobant més i més neu i també molts d'arbres caiguts a la pista, sobretot després de la cadena de la pista i el desvio al Pi gros.
Aixó no seria molt d'inconvenient i més o menys a l'hora esperada estem fent l'esmorzar al Mas de les Vallcaneres, bon solet i xarreta per continuar pel que tindria que ser la part divertida de la sortida.

Arribem al Mas del Sargento i ens desviem per agafar el GR on gaudiríem de la primera de les sendes, però de gaudir, res de res, neu i més neu que ens impedeix fer res de la senda, i per acabar de rematar moltes rames i impediments per poder disfrutar.
Molt agoviats anem tirant, esperant el milacre i trobar-nos en bones condicions la senda del Peraire, la part de creta del Negrell es troba en millors condicions i això ens dona esperances, baixem fins el Mas del Peraire i fem la foto de rigor, l'adrenalina a tope i tots els sentits ficat en una senda de les de nivell alt o diria jo expert.

La primera part només apta per megacracks, revirada, pendent i molt complicada, però avui tenim la sensació Enduro al complet i demostren els entrenos per Bitem i altres regions inhòspites jajjajaj. Els de la Xallenger que dic jo pos en més pensa que gloria cap avall, per sort la senda millora ràpidament, tot i que es de nivell i amb gran desnivell i revirada.
Al final arribem a la pista del Salt de Robert on decidim uns quants anar a fer la foto i el resto cap als cotxes.

Bona sortida, però que tardarem a fer, esperant sobretot que el GR de Fontferrera estigui en millors condicions i puguem gaudir-lo com es mereix.
Pel demés, recomanar aquesta senda, només per als que vos agraden les emocions fortes i les baixades amb pendent.


El track proximament

(Nando)



divendres, 1 de març de 2013

Bones praxis en BTT, suggeriment!


Arran de l'èxit que estan assolint els recentment habilitats itineraris (senders) comarcals, comença a haver un "run-run" cada dia més evident entre el col.lectiu de caminants i corredors locals, sobre la problemàtica de les dobles traçades i les rectes entre corbes... que sempre havien estat això: CORBES.
Bé, jo mateix entre els companys de bici he detectat aquesta mala praxi. 

Em fa l'efecte que la penya confon els senders de tota la vida, amb circuïts permanents de DH!. 
Cal per tant, ara que encara som a temps... fer un "reset" mental, per tornar a explicar de què va això: 
Si un per motius X, produïts normalment per efectes de l'ego, pensa que retallant allí on d'altres (més hàbils a sobre una bici), segueixen perfectament el traçat original, podrà seguir el ritme dels companys... fa un mal favor a l'activitat. 
Pensem que els usuaris dels senderols són molts, i que hi han altres col.lectius diferents al nostres, que tenen PRIORITAT de pas i ús.

A saber:
1.- Bestioles.
2.- Caminants.
3.- Corredors.
4.- Ciclistes.

La fotografia que poso a l'entrada és prou alliçonadora del que explico, siguem rematadament curosos amb els traçats originals que tant bones estones ens fan passar. No donem més excuses de les estrictament inherents a l'activitat, a qui no ens vol per la serra!!.


Una última cosa:
Si detecteu algun lloc on s'està començant a produir aquest fenomen, no costa gaire baixar de la bici, treure's els guants, i posar un petit mur fet amb pedra en sec (que en tenim força pel territori), per "obligar" a seguir aquella traça original i inviolable.
No costa res, i un se sent força millor després d'haver-ho fet.
Salut, i a rodar amb seny.