dilluns, 7 de maig de 2012

Monegros 2012


Finalment i després d'alguns anys pensant-mos fer grupet per anar als Monegros, aquest 2012 ha estat l'any, i acompanyats per Jon, el Presi, que recordem, ja la va fer fa 4 anys, la expedició Montbiker formada per, Juanma, Patxi, Xavi R., Lluís G, Rodri, Jordi M., Toni, Llorenç, Nando i Carlos C dels Desakatos marxem a Sariñena.
A les 7:30h fem el café de rigor a la Fina, i emprenem el viatge amb els nervis d'una experiència nova i les ganes de començar, ens retrobem amb Patxi que venia de Salou i amb dos companys mes del mateix club.

La gent com a loca, a les 10 canviats amb el maiot ficat i pràcticament esperant a veure qui era el primer en fer cola a la sortida, nosaltres més tranquils, i amb l'idea de finalitzar-la, marxem a dinar i després ja es veuria.
La sortida puntual per alguns, nosaltres que sortim de la retaguardia, tardariem prop de 15 minuts en poder xafar-la, tot i que, el temps amb el xip s'ens descontaria el temps posterior per travessar el poble va ser important i amb 45min només haviem fet 6Km, però és el de menys.


El grup, llevat Juanma que ni el vam poder veure, aniria tot agrupat fins el segon avituallament al km 57, aquesta era la idea principal, poder arribar a mitja cursa i després anar descomptant quilòmetres cadascú al seu ritme. Es formen dos grups i anem tirant, del 50 a 70 es la pujada més llarga encara que no podem dir que hagués cap de important, si que és la més continuada i ens anem animant passant gent, fins i tot dubto, o estem molt fort o la gent guarda pel final, però tira ja veure que dona.
Al tercer avituallament km 80 no aconseguim tornar a agrupar del tot, i decidim acertadament, continuar els que estem, això ens salvaria de la tragèdia que venia en forma de pluja.
Aquesta part és la més trencadora portem molt quilometres i tres pujades curtes però intenses trenquen el ritme constant, a més la pols es a estones insoportable, però anà veient com passen els cartells 80.. 90 anima.
Al quart avituallament tot son preses km 104 i queda poc, comença a ploure, només faltava això, fang i més fang, tot i què tenim sort i queda poc, veient com arribarien els companys lo nostre no ha estat res.... finalment meta!!!!! Allí ens esperen Eva (la meva dona) i Jon per animar-nos, abraçades, fotos i cares encara que rient poc, de felicitat, objectiu complert!.
Entrem Xavi ,Rodri, Lluis, Carlos i jo tal com haviem acordat junts com en els 120km, al poc Jordi M. que s'havia despenjat en l'ultim tram i Toni M. als poc minuts recuperat amb l'aigua de un baixon.

A partir d'aquí èpica per tots els participants, Llorenç ja arriba fet un mapa, brut i amb la bici coberta de fang amb un hora de retràs, els 10 ultim quilòmetres pràcticament a peu i ja de nit, Patxi i els dos companys de Salou en un estat tètric, contant-mos que fins i tot hi havia gent que deixava les bicis i marxava a peu, molt abandonaments i cares de sofriment, fin i tot, quan ja marxavem de la festa i el sopar prop de les 12 encara entrava gent.

Una edició de Monegros, que més d'un, recordara per sempre, nosaltres també, a la nostra forma, i que deixarem reposar, com to lo bo, per d'aquí un any decidir que fem. Ara per ara, estem tot agotats, si no físicament, psicològicament, del que suposa preparar una cursa d'aquesta distància i tant diferent al que entenem nosaltres per BTT.

Felicitar a Juanma, quin crack!, que finalitza aquesta edició en una increïble 63 posició dels més de 4000 participants.

I sabeu què?, este fin de setmana tenim la nostra festa BTT, els dos dies Montbike..... iep ja estic recuperat!!! A tornar-hi que esta no me la perdo. Anem i tornem a Beseit i desde casa!

(Nando)