dilluns, 24 de gener de 2011

Santa i Tina

La sortida que hem fet avui no és de les habituals. Està qualificada de nivell alt, i en raó! No pels quilometres recorreguts (35Km) sinó pel difícil accés i baixada molt tècnica. A més a més teníem l’inconvenient del fred  (-2ºC a les 8.15h).
Es per això que només 4 Montbikers ( Xavi A., Lluis G., Vicent i jo Adan) acudíem a les 8.30h a la benzinera de la Fina. També estava Josep B. fent la xarrada i desitjant-nos ànims. Ja sabem que el fred i ell es van barallar fa temps.
Sense pensar-ho molt, cap a les 9h decidim arrancar direcció  la Ràpita. Comencem per camins secundaris, evitant l’eix de l’Ebre, fins creuar la nacional i continuar pel canalet. Arribem a la Ràpita, i la veritat, pareixia un poble fantasma. Entre el fred i l’hora que era, no es veia a ningú. Passem pel passeig i  per la típica passarel.la del Hotel Juanito, en unes vistes a peu de mar que no es poden passar per alt. Després, aniríem en busca de la pujada a la Gossera per fer la sendera de la Santa. Sendera ràpida i en bon estat. 
 
Una vegada baix, continuem en busca del Cocó de Jordi per la pista que deixa el barranc a la dreta (igual que el primer Duextrem).
Creuem el Cocó per dalt i continuem pujant, creuant-mos en gent que baixava corrents. I es que a pesar del fred, feia un sol radiant.
Arribem fins al Pla de Galls on fem una parada per agafar forces. Després comencem a pujar a peu uns 20minuts aproximadament, fins accedir a la baixada cap a la Font de la Tina.

Quina baixada!!! De les que es tenen que fer de quant en quant per saber quin sport practiques.  Corbes en girs espectaculars, molta pendent, pedra solta, arbres rosant-te.... En definitiva, es per tornar i estudiar cada revolt per intentar fer un 0.
Al final, bones sensacions que sempre son de agrair. Esperem que la pròxima vegada que decidim fer esta ruta, el temps mos acompanye i la gent s’anime més.

(Adan)