divendres, 8 d’octubre de 2010

IIII PUJADA AL MONTSIA ALCANAR

 Hola companys, com va? Espero que bé, bueno intentaré explicar-vos una  mica la cursa d´Alcanar, país de la mandarina i la taronja, i per lo que ai notat, de les cotes interminables, bon poble i bona gent, molt bona organització, ja que segons van dir, era puntuable per al campionat de Catalunya.

Tot comença el día 25 de setembre a les 7 del matí, anant cap Alcanar, ja que la cursa començava a les 8 hores les dones, i després els homes, i al cap d’un ratet los de la marxa, per cert, no li traiem importància eh? que eren 18 km.! Com estava dient, después d’agafar el dorsal, cambiar-mos, fer un caferet i anar a visitar al senyor roca, fes-te conte que ja ens cridaven..passem el control del xip i vinga cap al corralito!..i allí, ja ho saps...ànimo, que vaigue bé, mos veiem después..però realment, els que la varem fer l´any passat, sabíem que no mos ho posarien fàcil. 




Després d´una traca ESPECTACULAR, sortim directe a les afores del poble, per embornar les primeres costetes i baixadetes...anar corrent i anar mirant i enseguida va aparèixer la ermita...ostia, anem prou bé! vinga va..la primera baixada en cara i ulls. Un ratet per pista iau! la primera rampeta...la vam pujar amb precaució ja que sabíem que ens havíem de dosificar, pim pam, pim pam, anaven passant los kilòmetres i les hores i la primera costa ja la teníem carregada a les cames...uff ufff, per cert, com feia vent, es veien unes vistes al·lucinants, mirant mirant, comencem a baixar cap a baix en busca de la mar..vaiga baixada! d’estes que et fan recordar que les cames no son de ferro!, pero bueeeno, ja estem baix, en un ull repostant (chsss...un melò...boníssim) i en l´atre ull pendent del que venia. En paciència i una horeta es va pujar, i una vegada dalt, vaig tindre la sensació que tot anava prou bé i vinga! fot-li al avituallament i cap a baix per una pista i amb lo sentiment que ja ho teníem casi fet, però com sempre...asta que no estigue al sac i ben lligat no digues...ostia.. no me’n recordo!

Los kilòmetres s´escomençaven a notar i les senyals que t’avisaven del tram que quedava, cada vegada estaven més lluny, i al final de la pista quan només feien falta uns 6 kilòmetres, vaig tindre una experiència sobrenatural...si si...com vos u dic..sentia una veueta que me cridava pel meu apellido que me deia: Golderooo no sigues tooonto, para, ja està bee, tens l´escusa que et fa mal lo genoll i pleeegaa, ves-te’n al baaar...vaiga susto tu! Perquè claro, me cridava pel meu apellido i damunt sabia que tinc lo genoll fastidiat...però menos mal que después vaig sentir la part positiva que me dia..vinga vaaaa! a mueeerte! I jo vaig dir: esta cursa l’acabo encara que sigue a genollons! I bé, después de l´ensurt, la bandera aquella tan grand, sabeu quina vull dir? allí cap a l´esquerra, i les cames ja fent figa, però quedava molt poquet per a tirar la toballola, i els de Montbike no sóm així, o si?...bueno la qüestió es que ja estàvem dins del poble, i les escales.. que boniques! i els carrers... que bonics! i la meta..ostia la meta..que bonica!!!
La cursa no m’havia defraudat, súper dura, felicitats a tots els que la van acabar, ja pel fet de poder acabar-la, ens mereixem una medalla com un pa de grossa!


Posdata: no m´explico estos tios que fan 80 o 100 km. com poden aguantar!
Fins sempre (vaig a apuntar-me per a la de l´any que bé, vatros també eh?)

Desde Alcanar a Amposta, carrete
CLASSIFICACIO


7 QUEROL HERRERO NARCIS 3:30:05 BTT MONTBIKE AMPOSTA

14 ALEJOS RECHE LLUIS 3:43:39 ASS. EXCURSIONISTA AMPOSTA
15 FLOS RUIZ MARC 3:43:42 BTT MONTBIKE AMPOSTA
43 SORIANO LOPEZ MARTI 4:05:59 BTT MONTBIKE AMPOSTA
60 REVERTE BARBERA XAVI 4:18:44 BTT MONTBIKE AMPOSTA
94 GASPARIN CALVO RAMON 4:42:56 BTT MONTBIKE AMPOSTA
105 BALAGUE PRATS ADAN 4:53:31 BTT MONTBIKE AMPOSTA
111 MONTESO GALLEGO RAMON 4:55:43 BTT MONTBIKE AMPOSTA
136 GOLDERO BOU CARLOS 5:24:15 BTT MONTBIKE AMPOSTA