dilluns, 6 de setembre de 2010

Primers 2 dies Montbikers a Prades i Cornudella

Com hem vaig comprometre (i per evitar les crítiques, jajaja), faré la crònica dels primers 2 dies Montbikers, i començarem pel principi, 9 Montbikers ens reunim als ciclistes per sortir direcció Prades, Vicent, Jaume, Barberà, Jordi, Xavi, Lluis, Nando, Fofo i Adan.

Com és normal, ens costa una mica arrancar, fa dies que no ens reuníem i tot són ficar-mos al corrent de les novetats de btt per aquest mesos i a les 10 arranquem la sortida.

I Dia
-----
Les meves temors es farien realitat i anàvem amb un 80% de la ruta coneguda, i un Gr i sendera, per recórrer a l'aventura, i això i l'hora de sortida, finalment ens passaria factura.
Sortim de Prades i pugem al Tossal per pista, una forta pujada però que emprenem amb totes les forces intactes, allí decidim fer tota la baixada pel GR, una passada de sendera que ens tornaria a Prades, després continuem fins l'ermita de l'Avellera, fem les fotos de rigor i ens dirigim per GR en busca de la famosa sendera que ens tindria que portar a la Febro, el GR molt correcte, amb pujades i baixades constants, però el moment clau de la sortida arriba quant la sendera que trobem no esta en condicions i després de varies emboscades decidim avortar-la. Retornem al GR i agafem l'opció B, una altra sendera que en principi es trobaria a la Creu Trencada, aquesta ni rastre, i pertant opció C i la correcta, ja que era la 1, desfem el GR per tornar a la Febro per la carretera, en forta baixada, allí parem a dinar al Refugi, i quin dinar........ mega plat d'espaguettis i saltxiches amb fesols, postres i cafè.
Continuem, sort que encara quedava una mica de baixada fins el riu Siurana on per desgracia Fofo té una caiguda que li suposaria no poder continuar el segon dia, però sí, per sort, finalitzar la sortida.
Després del PR que ens porta baix de Siurana emprenem el suplici de la pujada per carretera fins el Poble, allí ens recordem dels spaggettis i dels fesols i la "mare que les va parir", però quin remei amunt i amunt fins la pista direcció Prades.
Parem per reagrupar i pel camí vell de Prades, que ara és una sendera, pugem fins el Coll d'Andreu i com possessos per fer la cervesseta tornem en plat a Prades.
Dia molt dur, 8h de sortida, amb nervis, emboscades, aventura, però tot i així amb bon ambient, i ganes de disfrutar de la companyia i de la muntanya.

El de després ja sabeu 4 Isostars i a dormir..... (es veu que a Prades no hi ha de Gintònics!)


II Dia
------
Era el dia gran, ruta molt recomanada i que Barberà coneixia en part i què no ens va defraudar.
Sortim de Cornudella de Montsant a les 9:30h, alguns en mal de cap (ja ho té això l'Isostar) i amb les cames una mica pesades del dia anterior, però amb ganes de pujar a aquells cingles que es veien desde baix, els primers kms són de pujada relativament assequible fins l'ermita de Sant Joan, allí fem 4 fotos de grup i agafem el GR que ens portaria fins la cruïlla d'Albarca, una sendera espectacular i impressionant pels tallats a pocs centímetres de la traçada, una equivocació i "l'ostia" és d'espectacle, amb prudència sortegem tots els passos i parem a contemplar el que ens venia, una de les pujades més besties que he fet, amb pista formigonada en molts trams per poder pujar i unes rampes de fredar.

Una vegada dalt, sense paraules, unes vistes espectaculars i un paratge de característiques llunars, molt poca vegetació i el GR marcat amb fites, però podies anar per on volies, lloses i lloses de pedra totalment allisades pel vent i amb pràcticament sense desnivell per poder "pelear-ho" tot.
Fem tota la Serra Major i baixem pel Grau de la Grallera direcció la Morera de Montsant, una sendera molt ràpida en el primer tram i molt tècnica en el segon, és a dir, perfecta, amb trams per a tots.
Extasiats per les emocions, parem a veure uns Acuarius de lujo a la Morera de Montsant i comentem que segurament baixaríem ja per pista fins a Cornudella, però després d'un petit tros de pista agafem una bonissima sendera super ràpida (Com diu Barberà... de plat gran) al Barranc de St. Blai.
Com el primer dia, veiem el final i tornem a ficar plat per anar a dinar a la Fonda el Recò on dinem de lujo!!!
Sense despreciar el que tenim als nostres Ports, que són espectaculars, vull dir-vos que amb la meva poca esperiència, que aquesta és una de les sortides més guapes que he fet fins ara, i què ja estem apuntant per repetir-la este proper any. Un 10!


PD: Gràcies a tots per la paciència del primer dia, el bon ambient i les ganes d'emprendre aquesta primera aventura de 2 dies dels Montbikers. A Fofo que es recupere dels cops i que la tornarem a fer.
 
(Nando)