dijous, 29 de juliol de 2010

DUEXTREM 2010

Hola, dia 25/07/2010, 6 del matí. Amposta rep lo II Duatló. Per als que no sapiguen lo que es, Duatló, vol dir dos coses, com ara 54 km. BTT i també 21 km. Trail, peró la gent de Montbike se veu que no tenia prou feina i encara van col.locar la marxa en 13 km., espero que la tercera edición mos pegue per nedar una mica, perqué lo montsiá aixó u té…aigua, montanya, quitrà, platges, en general…paraiso natural!
Voldria felicitar a tots els colaboradors, va ser espectacular, si fem una mica de reflexió, del verb reflexionar, son 54 BTT, 21 Trail, 13 marxa, si sumem tot aixó, mos surten un muuun de km. de sendera que neteijar, pero no en la granera, sino en esbrosadores, rasclets, pics, malls, etc, etc. i moooltes hores de sendera, hores de mobils, moltes hores de bar al del amiguet i moltes hores a casa. No tinc prou alabançes perque tots u heu fet per afició al esport, sense ànim de lucre, que avui en dia los colaboradors son qui moveu la ciutat, sino no es faria rés…bé si que es faria…pero pagan..
Jo personalment crec que no hi van haver fallos, sino coses que millorar, ja que una competició d´aquestes magnituts ne fan molt poques, sino, sumeu los km, vos u sumaria jo pero es que jo sóc de lletres..pero de lletres en corrector claro, si no, ni de números ni de lletres jejeje
Bé, començo en les sensacions en arribar al lloc de recollida del dorsal, veig moltes cares conegudes, gent de l´organització que ja comença a suar, agafem el dorsal i cap a munt en autocar, ja que la sortida no era al mateix lloc de l´arribada…anem cap a la finca de Cabistrol, conforme mos aixequem, al fondo veiem gent a peu i gent a caball…que jo vaig escomençar a flipar…hostia vaiga muntatge estos de montbike…en arribar a la esplanada els que estaven dalt dels caballs també eren de la colla, chuso, lo panqui, etc. Bé molt bé, en los caballs ens guiaven cap a la surtida, hostia a la surtida!, mos veiem una caseta de pedra on hi ha menjar, beure i no t´ho pergues…uns xavals fent música en directeee, bueno bueno..aixó pinta bé, molt bé!! I com no, començem a trobar gent coneguda que entre pasteta i trago de fruco fas peta la xarrada…pos mira que no ai entrenat gens…a pos a mi me fa un mal el genoll…i que fa la teva familia?...i tu com te trobes?...enseguida la gent de l´orquestra mos crida per megafonia…”Gent de la cursa entren a boxes que dins de poquet aixó ja va”

Una vegada actualitzat lo xip,ja estem super preparats i escomençem a botar i dir..venga, venga, venga, i ten adones que algú s´ha passat amb els cereales con miel perquè fan un ulls de velocitat…Preparados, listos,ya!! Comença l´aventura, anar fent una volta per la finda de Cabistrol (vaiga finca xula), mos fan passar entremig de les cuadres, estaven llimpies mas que sigue…(Gràcies al amos de la finca) i au en busca del Racó de Cedrilles, pujan pujan de mica en mica la costa s´empina i pasem per mig dels tarongers per arribar a la falda de la montanya i au per amunt! Vaiga costeta! Allí si que vam treballar fort, perqué la costa t´obligaba a ficar ganes, voluntat i renyons, vaiga..podriem dir que de tot vam ficar per arribar al famós Racó de Cedrilles…espectacular! Vaiga vistes boniques..un traguet i ale al ataqueee en busca de la Ruta de la Tina, aixó si, baixant a tota máquina, ja que pujant lo motor anaba més a poc a poc. Estem baix i enfoquem la costeta perilloseta de la Tina que a la escala de Rister es de 7.5 lo menos…pero vam puixar..encara que tinc que dir que les dos costes més peludes estaben molt arbolades i pegaba la sombreta..menys mal que si no la gent l´hagués passat puta…poc a poc vam enfilar cap al Pla de Galls on mos esperaven per fer un refresquet i donar-mos ànims! La gent dels peatges..estupendos tu! Cordials, donant ànimos, bona gent…després…a baixar s´ha dit i en busca del Coll Llarc. Baixant vam vere unes vistes sempre estupendes dels camps d´arroç, lo riu, Amposta, vam agafar un dia llimpio del cel i per aixó podiem disfrutar d´unes vistes tan espectaculars, jo pensaba..ostia vaiga bonic! I aixó es del terme d´Amposta? Es a dir que Amposta no es només la plaça del mercat, hi han altres coses que també son molt boniques i per damunt de tot es tindrien que cuidar.

Seguidament men vinc cap a les set piques, per a enfilar cap amunt al Munsianell i alli ja ho tenim clar tot! Te un final..vinga va que s´acaba.

La costeta del Monsianell no li trec importància, no es fa malament, es a dir, s´ha de pujar..sas com vull dir?, que és peluda després de uns 16 km. Però una vegada d´alt…més vistes…vaiga pasada! I ara si, en busca del moli, la baixada també era molt técnica, pero bé, com estaba la sendera tan llimpia se podia baixar bé. Molí.. i au cap al pabelló a tota màquina. que allí ens esperaba el final de festa. Als carrers d´Amposta hem vaig quedar una mica sorpresa per la gent que hi havia mirant, bé Amposta esportivament parlant sempre han donat suport. No voldria oblidar-me de la gent BTT que també van tindre que fer 54 km. per muntanya, que les que sou aficionats sabeu que..manda cojones per a fer-los, ja no dic rés dels que van fer les dos trails i BTT..super màquines!, moltes felicitas a tots els que van acabar i als que no, també, perque la qüestió es..participar!

Voldria donar les gràcies al excelentíssim ajuntament d´Amposta per colaborar i al regidor d´esport, ai espereu que me truquen…ostia! m´han dit que el regidor d´esport no ha vingut, es veu que tenia feina..yep! falsa alarma! va vindre a les dues, i com no, gràcies també al senyor Manel, més conegut com a Calderón, que es molt bona persona, perque per a aguantar aquell sol! I en un ram que no es el d´ell, per fer un favor (Gràcies Manel). També als de protecció civil, que per ser que no cobravent an estat a l´altura, la creu roja i també als rurals, que son aquells que estan al costat del urbanos, si home si, alli a aquells baixos que tenen lo menos 400 motos, plé d´ordinadors i 100 cotxes i 100……Bueno, una gran empresa, lo que pasa es que lo diumenge deurien tindre faena a Luet multant a aquell home que porta un ranxo de tallarina per a casa..per aixó no en vaig veure cap, ni en moto ni a peu.
Ah! Ostia! també al sifonero, que gràcies a ell los de l´organització, per si era poc, van tindre que buscar-se la vida com van puguer perque la màquina no funcionaba i a ell no el van puguer localitzar.
Un fort record per a les dones dels nostres amics colaboradors per tindre paciència…detrás d´una gran dona hi ha un gran home.
Bueno em penso que no em deixo a ningú, només animar-vos a tots els ampostins que aneseu per la serra del montsiá que es preciosa, i ara que aquets nois del Montbike i altres nois del mon de la montanya tenen les senderes netes, val la pena, desde dalt se veuen moltes coses, segons lo que minges i sentat a una vora, pots vere hasta l´Africa i si te fixes bé, alla al fondo, un africano que et diu..jo africano i tu?...tu li contestes…jo d´Amposta del Delta del Ebro, Montsiá!



Visca Amposta, visca lo Montsiá, visca lo delta del Ebre i visca la mare quel va parir!!



Carrete...Montsiá….Montbike