dilluns, 24 de maig de 2010

VallCaneres- Sant Miquel- Massanera

Avui, i sent el guia de la sortida, li toca la crònica a Jordi, jo només afegirè que les prediccions eren certes i "El hombre del Mazo" va acudir a buscar-nos, sort d'algunes veus en Off que deien "Va Nando que només queden dos curves" del demés no recordo res més "jajaja".

Aquí va la crònica:


La sortideta ha estat algo curta, monòtona i poc exigent, 70 kilòmetres, pistes i sendes endurejades pel pas del temps i unes 6 h i 30’ de pedalada,  no res per a un dissabte. 

Quatre enganxats a la muntanya, Jaume,Nando,Javi i jo mateix, sortíem a les 9h del pantà de la Sènia cap a les Vallcaneres, el sol es deixava notar mentre planificàvem la Pedals de Foc 2011, amb l’ajut de l’experiència personificada, passem pel Mas de Sargento  i fem paradeta al refugi de Fontferrera, on recuperem energies. 
Sortim cap a Pinar Pla i ràpidament  comencem  la sendera de ens duu a Sant Miquel d’Espinalva, impressionant !!.
Decidim no arribar a Besseit, per què ja ho tenim molt vist, i fem la baixada de la Massanera, senda recomanada per als amants de la pedra solta i la rígida amb roda fina. Arribat aquest punt, ens “entaulem”, és a dir, ens partim uns entrepans, xurrupada a la camelback i a la marxa, que es fa tard i vol ploure.  

Emprenem la pujadeta cap al Mas Roig, els passos pel riu Pena estan plens d’aigua, i des d’aquí sendant cap a Sant Miquel on canviem a pista, també costeta amunt  fins a  Tombadors, on canvia el signe del pendent del terreny,  fins a la Colònia Europa. Ens casquem quatre rosses amb llima i baixem per asfalt al més pur estil Kevin Swan,  fins al punt de sortida.

Les sensacions corporals del dia següent són les típiques, una mica desmanegat i amb ganes de tornar a foter-li canya.


Nando: de curta i monòtoma.... dades 2300mts de desnivell+

(Jordi)